En un acte celebrat a l’Ermita del Pedrís, emplaçament proper al projecte de biogàs que vol construir el fons d’inversió Copenhagen Infrastructure Partners (CIP), 27 alcaldes i alcaldesses de Ponent ha fet pública una carta dirigida tant al govern com al propi fons d’inversió.

La carta es fa pública abans que la Comissió d’Urbanisme de Catalunya hagi de dictaminar si el projecte compleix tots els requisits perquè pugi ser aprovat el Pla Especial Urbanístic Autònom (PEUA) que l’ha de fer possible i vol fer evident que el projecte no compta amb un consens territorial i que pot trencar la cohesió social a la zona. Per això es reclama una reunió urgent de caràcter tècnic i polític amb la consellera Sílvia Paneque per analitzar els impactes de la infraestructura sobre el terreny i més enllà dels despatxos.

Els principals aspectes negatius que assenyalen són que no responen amb les necessitats ramaderes reals, que no s’ha demostrat d’on provindran les matèries a tractar i que la infraestructura necessita almenys un 50% de residus no locals. També assenyala que la factoria no redueix el nitrats al final de procés, que destrueix sòl agrari de primera qualitat i protegit i que no compleix amb la normativa de distàncies. I finalment que exerceix una pressió excessiva sobre les infraestructures viàries i sobre la qualitat de vida de la població.

Macrocentral de CIP i La Sentiu Bioenergy - render on s'observa que no respecta les distàncies de bioseguretat

Pels alcaldes, la sobre dimensió del projecte trenca amb qualsevol idea de sostenibilitat, ja que representa una fàbrica de combustible amb una lògica industrial, molt més propera a una petroquímica que no pas a una instal·lació energètica pensada per garantir autonomia local.

A més assenyalen que no s’està fent una planificació de la implantació del biogàs fet que ha provocat l’aparició d’una bombolla especulativa i que s’exemplifica en el fet que en els municipis veïns hi coincideixen almenys tres macroprojectes d’aquest tipus que sumen als ja existents de gestió de residus i dejeccions ramaderes.

Finalment, reclamen “un model que neixi del territori, pensat per viure-hi i viure-hi bé, i no per oferir serveis i recursos a costa del nostre benestar. Reivindiquem la participació i el dret a construir un futur digne i arrelat. Els pobles no som una peça instrumental en la maquinària del progrés dels altres. Som territoris vius, amb veu pròpia i amb tot el dret a defensar-nos.”

Llistat d’alcaldes i alcaldesses signants:

  1. ARTESA DE SEGRE – Frances Puigpinós Porta
  2. AGRAMUNT – Silvia Fernandez Tarragona
  3. ALGERRI – Miquel Plensa Martinez
  4. ARBECA – Sergi Pelegri Perera
  5. BELL-LLOC D’URGELL – Carles Palau Boté
  6. BELLCAIRE D’URGELL – Jaume Montfort Samà
  7. BELLPUIG – Jordi Estiarte Berenguer
  8. CASTELLO DE FARFANYA – Omar Noumri Coca
  9. CASTELLSERÀ – Marcel Pujol Coll
  10. CORBINS – Jordi Verdú Paijà
  11. ELS OMELLONS – Jordi Gaya Masana
  12. ELS PLANS DE SIÓ – Xavier Pintó Serra
  13. EL PALAU D’ANGLESOLA – Francesc Balcells Teixidó
  14. GERB (EMD) – Paquita Marquina Moreno
  15. LES AVELLANES I STA LINYA – Lidia Ber Salmons
  16. LES BORGES BLANQUES – Josep R. Farran Belart.
  17. LINYOLA – Xavier Alis Moline
  18. LLARDECANS – Francesc X. Mor Farre
  19. MONTGAI – Jaume Gilabert Torroella
  20. MONTOLIU DE LLEIDA – Edu Murgo Ballespi
  21. OS DE BALAGUER – Estefania Rufach Fontova
  22. TÀRREGA – Maria Alba Pijuan Vallverdú
  23. TORNABOUS – David Vilaró Gordillo
  24. TORRES DE SEGRE – Axel Curcó Panades
  25. TORRELAMEU – Carles Comes Marco
  26. VALLFOGONA DE BALAGUER – Xavier Castellana Benseny
  27. VILANOVA DE MEIÀ – Xavier Terré Boliart

Carta a Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) i al Govern de la Generalitat de Catalunya

Molt Honorable Sílvia Paneque i Sureda,

Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica

Sr. Javier Prados Mateos,

Director de Copenhagen Infrastructure Service Co.

Aturem el macrogàs. Sobirania energètica, territori viu.

Amb aquesta carta, les entitats i administracions signants, volem mostrar el nostre ferm rebuig al projecte de la macrocentral de biogàs que es pretén instal·lar als termes municipals de la Sentiu de Sió, Bellcaire d’Urgell i Vallfogona de Balaguer. Propietat del fons d’inversió Copenhagen Infrastructure Partners (CIP), sota la figura de La Sentiu Bioergy SL, aquest projecte no respon a les necessitats del territori, ni s’emmarca en cap estratègia justa o democràtica de planificació energètica.

Aquesta planta no representa una aposta per una energia renovable o descentralitzada. Parlem, més aviat, d’una fàbrica de combustible amb una lògica industrial, molt més propera a una petroquímica que no pas a una instal·lació energètica pensada per garantir autonomia local. La producció de gas de la planta seria distribuïda per Nedgia, filial de Naturgy, que té el monopoli de la xarxa de distribució de gas a Catalunya. Per a fer aquest combustible faria falta el moviment de 500.000 tones a l’any de matèries diverses (uns 31.000 camions) que, en la seva major part, no es troben disponibles localment.

El projecte no té en compte les pràctiques agrícoles ja existents al territori, on les dejeccions ramaderes es fan servir com a fertilitzants naturals, ni ofereix cap millora real en la seva gestió, ja que no elimina els nitrats al final del procés. En canvi, sí que suposa riscos i impactes molt greus tant des del punt de vista ambiental com territorial i social.

La macroplanta es preveu en sòl agrari protegit, en un espai de gran valor ecològic i de proximitat a zones d’especial protecció d’aus, vulnerant normatives ambientals i urbanístiques.

En aquest sentit, la factoria que es proposa s’ubica a distàncies insuficients de diversos punts crítics com la séquia primera del canal d’Urgell o bé una explotació ramadera veïna. Tampoc preveu un accés reglamentari des de la carretera C-53.

Incomprensiblement, no s’ha justificat de forma pública, comprovable, exclusiva i avaluable, que l’empresa disposi localment de les dejeccions ramaderes que s’utilitzen per justificar la seva implantació, ni tampoc que tingui previst el destí final dels centenars de milers de tones del subproducte anomenat com a digestat i que no té les característiques tècniques suficients per ser considerat un adob.

Cal tenir en compte que aquest projecte no és viable econòmicament només amb utilització de purins, sinó que requereix l’aportació de fins a un 50% d’altres matèries. Així la factoria pot derivar fàcilment en una porta d’entrada al territori d’altres tipus de residus no locals i en una via de disseminació irregular de residus en el sòl agrari proper, donant-se el cas que els purins que han estat utilitzats per justificar-la continuïn essent aplicats directament al camp, sense passar per la factoria.

Aquesta infraestructura s’està tramitant sense una planificació territorial en la qual es prevegi els límits de concentració territorial, la disponibilitat real dels materials, les quantitats màximes d’entrada de residus no ramaders i d’origen no local. A la vegada, s’està forçant la tramitació urbanística per la via de requalificar sòl agrari protegit com a sòl de serveis, quan en realitat es tracta d’un negoci privat de producció de combustible.

A més, la seva ubicació i funcionament impliquen una elevada pressió sobre les infraestructures locals, un increment del trànsit pesant i un model de concentració industrial que va en direcció contrària al desenvolupament rural sostenible i viu que reclamem.

Aquest projecte, a més, es construeix d’esquena al territori. No compta amb el suport dels ramaders de la zona ni amb la col·laboració dels municipis afectats, molts dels quals s’hi han oposat explícitament. Aquesta falta de consens no és una anècdota, sinó una expressió clara del desencaix entre el projecte i la realitat local. Ens trobem davant d’un nou intent d’imposició d’un model que converteix el món rural en una perifèria subordinada, especialitzada en la gestió dels impactes d’altres territoris i en l’exportació de recursos —energia, aliments, terres, aigua— cap als centres urbans.

Diem prou a aquest model que tracta el territori com un abocador extensiu i com una colònia energètica. Reivindiquem el dret dels pobles a decidir sobre el seu futur i a construir models propis d’autonomia i sobirania energètica. No volem ser l’escenari on s’assagin les conseqüències d’una suposada transició energètica que no fa sinó acumular noves fonts a les existents i sense qüestionar el model energètic.

Per tot això,

demanem Copenhagen Infrastructure Partners que retiri els projectes de macrocentrals de biogàs de la Sentiu Bioenery SL i també el de Linyola Bioenery SL, de les mateixes característiques i molt propers entre ells. Són projectes sobredimensionats, deslligats de les necessitats locals i que beneficien bàsicament a actors financers i econòmics de gran escala.

Exigim al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica l’aturada immediata de la tramitació d’aquest projecte i la creació d’un veritable procés de planificació energètica i territorial participatiu.

Cal definir col·lectivament els límits, les condicions i els criteris per a qualsevol implantació industrial que afecti el territori, posant al centre la vida i les necessitats de les persones que hi viuen.

Reclamem un model que neixi del territori, pensat per viure-hi i viure-hi bé, i no per oferir serveis i recursos a costa del nostre benestar. Reivindiquem la participació i el dret a construir un futur digne i arrelat. Els pobles no som una peça instrumental en la maquinària del progrés dels altres. Som territoris vius, amb veu pròpia i amb tot el dret a defensar-nos.

Nom i cognoms:

Càrrec:

Signatura: