Grandíssima i memorable. Així va ser la jornada d’aquest diumenge 5 d’octubre.
Tal vegada, la primera manifestació ruralista de la història recent dels Països Catalans.
Gràcies a totes aquelles que la vau fer possible. I una menció especial per a les que vau sostenir la part més tensa del dia: alimentar tanta gent amb tanta cura (estava tot boníssim), fer que tot sonés bé, portar la veu col·lectiva pels altaveus, retratar-ho tot per a la història, atendre la premsa, i molt més.
La Declaració de Ponent, el manifest que la recolza, ja ha estat signat per més de 170 entitats i un miler de persones. Ens satisfà molt que hagi generat aquest impacte i ens agradaria que servís per començar a escriure un relat propi i combatiu, des de les zones rurals.
Érem unes 2000 persones vingudes de pobles i comarques d’arreu. Això no és poc, sinó tot el contrari, tenint en compte que les comarques rurals no arribem al 9 % del total de població. Hem d’imaginar el seu impacte ben bé com una de 20.000 a Barcelona.
Va ser una explosió de creativitat, de complicitat i de força col·lectiva que va estar a l’alçada del moment que vivim en aquests territoris.
Esperem que a partir d’ara, el govern de la Generalitat rebaixi la seva arrogància, mesuri bé les seves accions i pari les màquines.
S’han equivocat posant les nostres terres, els nostres pobles, les nostres vides i el nostre futur al servei d’especuladors i del desequilibri territorial.
Han fet que ens trobéssim.
Ara pararem l’embat i refarem la ruralitat malmesa.
Animem a tothom a formar part de les plataformes i col·lectius de la seva zona. A no deixar soles a les persones que s’hi dediquen incansablement.
I ens cridem a donar vida a un espai més general de lluita ruralista, en la qual es trobin la defensa ambiental, la de la petita pagesia, la dels serveis i les oportunitats, la de la vida rural.
Comencem a caminar per organitzar-nos com a subjecte.
Amunt la terra i els pobles vius.
