El dimarts 16 de desembre de 2025, membres de diversos grups locals de Pobles Vius van anar al Parlament de Catalunya per avançar un informe sobre la bombolla del biogàs a Ponent als grups parlamentaris.

En aquest document es fa públic per primer cop la llista completa dels projectes que s’estan intentant implantar a les comarques de la Plana de Lleida i es posa en relació amb els excedents reals de dejeccions ramaderes. Amb aquest exercici es demostra la gran desproporció entre les infraestructures en tramitació i les necessitats reals.

També s’alerta sobre els riscos sanitaris que es poden derivar amb l’aposta per aquest model centralitzat de tractament de dejeccions que es basa en el moviment massiu i la mescla en un mateix espai dels principals vectors de transmissió de virus i patògens que afecten a la ramaderia i també ho poden fer amb la salut pública.

Per últim, es fan una llista de reclamacions al govern i als grups parlamentaris i s’esbossen algunes propostes en relació a la problemàtica del desenvolupament especulatiu del biogàs.

La demanada més immediata és que el DARPA no convoqui una nova tongada de subvencions a aquesta tecnologia donada la sobredimensió que ja suposen els projectes en marxa.

Principals conclusions del text

  • Les dejeccions ramaderes existents a Ponent no són suficients per al funcionament de tots els projectes de biogàs que s’estan tramitant. Per contra, la superfície de cultiu pot per absorbir-les a escala comarcal i segons normativa, en la major part dels casos, sense necessitat d’aquest volum d’infraestructures projectades. Faria falta la importació de residus no locals per fer-les funcionar totes i això generaria una bombolla especulativa i una especialització territorial amb implicacions difícils de calcular.
  • La massificació actual de projectes de biogàs desaconsella la convocatòria de nous ajuts per a l’estímul de noves factories de biogàs. Amb l’anterior convocatòria i amb els projectes actualment en tràmit, ja s’han sobrepassat totes les necessitats de tractament de dejeccions ramaderes a Ponent.
  • No es pot atribuir la contaminació per nitrats dels aqüífers només a l’ús de dejeccions ramaderes mentrestant no es controli l’aplicació de matèries nitrogenades com els fangs de depuradora ni tampoc a les empreses comercialitzadores i aplicadores de fertilitzants químics. I en cap cas poden ser utilitzades per justificar la requalificació massiva de sòl agrari per part de projectes industrials de producció de biogàs.
  • Hi ha un canvi d’escenari sanitari que aconsella el replantejament desplegament actual del biogàs previst en l’estratègia catalana del biogàs. Cal analitzar bé el volum d’interaccions que es plantegen amb el transport, centralització i mescla de matèries susceptibles d’expandir malalties com la pesta porcina africana, la grip aviària o la dermatosi nodular. El nombre i la dimensió de les factories que s’estan desenvolupant actualment a les comarques de Ponent, supera qualsevol de les previsions fetes en l’estratègia catalana del biogàs. Fins al moment, no s’ha fet una valoració exhaustiva del risc en conjunt i que tingui en compte la presència de la pesta porcina africana al país.
  • La generalització de factories de biogàs pot estimular el creixement il·limitat de la indústria ramadera, ja que deslliga les granges de la necessitat de disposar de terres on aplicar les dejeccions. El sobrecreixement de la ramaderia industrial, especialment la porcina, ha mostrat bona part de les seves vulnerabilitats en el recent episodi de pesta porcina, fet que invita a replantejar el model i no pas a ampliar-lo.

Podeu consultar l’informe complet