En aquesta pàgina exposarem les formes de iure més efectives que tenen els ajuntaments per tal de protegir els municipis contra macroprojectes especulatius que s’hi pretenguin ubicar.
Tal i com es va explicar recentment al 3cat, tres ajuntaments van plantejar modificar el pla urbanístic per lluitar contra macroprojectes energètics. En aquest cas concret, es tracta dels ajuntaments d’Alcover, Santa Coloma de Queralt i Bellprat. El seu objectiu era protegir-se contra els macroparcs de renovables que unes empreses estaven prospectant a la zona. També el passat 1 d’Abril de 2025, a Bellcaire d’Urgell, es va aprovar la modificació del POUM que posa en escac el projecte de La Sentiu Bioenergy.
Per a més informació es recomana veure el vídeo de l’explicació que donaren Sergi Saladié i Joan Vaqué en el torn de preguntes de la jornada d’autonomia energètica de finals del darrer any 2024.
Quin és l’ens competent per aprovar una llicència per un projecte energètic?
Si el teu planejament urbanístic no té regulada la implantació d’energies renovables aleshores l’ens competent és la Generalitat (Urbanisme i Medi Ambient) o bé el Ministerio de Medio Ambiente (per a projectes superiors a 50 MW).
Això aplica a projectes el producte de les quals és energia. En el cas del biogàs, si no està regulat a l’Ajuntament decideix la Generalitat.
Eines de que disposen els ajuntaments
El que poden fer els ajuntaments a nivell pràctic i resolutiu és la modificació del planejament urbanístic. Aquesta és l’única eina que tenen enguany i que pot tenir una transcendència pràctica.
Eines no vinculants de que disposen els ajuntaments:
- Poden presentar al·legacions.
- Poden fer un informe quan els hi demani Urbanisme, Medi Ambient, el Ministeri o qui sigui. Però cal tenir en compte que, encara que siguin desfavorables, no són vinculants.
El que sí és vinculant és el que estableix el planejament urbanístic de cada municipi. Si l’ajuntament ho té regulat, s’ha de fer cas al que diu el municipi.
Com actuar de manera urgent?
Una mesura que es pot fer immediatament és, prendre mesures amb un acord de ple:
- Modificar les normes urbanístiques (POUM, PGOU, etc.) per ordenar la implantació de renovables.
- Aplicar una suspensió de llicències (d’un any prorrogable a dos).
- Això atura els projectes: si una empresa arriba amb tots els permisos, l’ajuntament pot dir: “No et puc donar la llicència perquè estem en suspensió”.
Quan l’ajuntament aprovi la modificació, les empreses s’hauran d’adaptar a les noves normes (per exemple: màxim 5 hectàrees, distàncies mínimes entre instal·lacions, etc.). És força probable que en aquell aleshores ja hagin perdut interès.
Exemples de regulació efectiva
Els ajuntaments no poden fer una prohibició absoluta, però sí que poden:
- Delimitar zones excloses (per valor agrícola, paisatgístic, cultural, etc.).
- Establir condicions estrictes (mida, ubicació, distàncies).
Resultat: Es redueix l’atractiu pels grans projectes, i es manté el control paisatgístic d’acord amb el criteri local.
Conclusió
A Catalunya, almenys 80 ajuntaments ja han iniciat o finalitzat aquest procés. Alguns fins i tot tenen normatives vigents, i les empreses s’han vist obligades a adaptar-s’hi.
La via més pràctica i urgent per aturar l’onada de macroprojectes és modificar el planejament urbanístic. És l’única manera efectiva de guanyar temps i fer valdre els criteris locals.