LA BOMBOLLA DE BIOGÀS I DE RESIDUS A LES COMARQUES DE PONENT

Assemblea Pagesa – ICPCENA – Plataforma Aturem la incineradora de Juneda – Pobles Vius

Dijous, 10 d’octubre de 2024

1.Consideracions conjuntes

• Les comarques de Ponent estan rebent una pluja de macroprojectes de gestió de residus i de producció d’energia per a l’exportació que poden especialitzar-nos com un gran abocador i com una colònia energètica.
• L’estratègia catalana del biogàs s’ha aprovat precipitadament, sense participació social i sota la influència directa de les empreses energètiques i de gestió de residus. Havia de ser un Pla del Biogàs, debatut al Parlament de Catalunya, i ha acabat sent una estratègia del govern purament tecnològica i econòmica, basada en el repartiment de subvencions i que deixa molt a desitjar en l’àmbit socioambiental i de la planificació territorial.
• No existeix una planificació territorial que estableixi límits ni criteris d’implantació d’aquestes infraestructures. Exigim un debat social per clarificar les necessitats reals d’aquesta tecnologia, el nombre de centrals i els volums màxims de residus a tractar per comarca, les distàncies màximes que poden viatjar els residus i el nombre màxim de residus no locals admissibles. Mentre això no es produeixi, reclamem una moratòria en l’aprovació de nous expedients.
• Amb les centrals de biogàs, s’està produint un canvi d’escala cap a projectes cada vegada més grans, insostenibles i controlats per grans capitals. Si les plantes de primera generació eren de 15.000 tones anuals, les que ara es projecten son entre 10 i 35 vegades superiors. Com més grans són, de més lluny han de portar els residus i això qüestiona la seva sostenibilitat.
• Entre les centrals en funcionament, les que es troben en tramitació i les que estan projectades, les comarques de Ponent poden arribar als 4.500.000 de tones anuals de residus tractats en unes 32 infraestructures de biogàs (més detalls en la taula adjunta).  Anem cap a la massificació d’aquesta tecnologia i cap a una bombolla que quan exploti deixarà greus impactes.
• S’estan sobredimensionant les centrals de biogàs en relació amb els residus disponibles a les nostres comarques, i això ocasionarà que, en el futur, acabin esdevenint infraestructures de tractament d’altres residus provinents d’altres zones, si volen subsistir.
• En el cas dels purins i els fems, les coses no s’estan fent bé, ja que es parteix de càlculs teòrics que no es corresponen amb la realitat pagesa. Per justificar la implantació és parteix dels volums teòrics totals existents, i no pas dels excedents reals que són molt menors, ni tampoc de contractes amb ramaders per a la seva gestió.  A part, els purins generen poc biogàs i les plantes necessiten d’altres matèries no disponibles localment per funcionar.
• La tecnologia del macro biogàs no permet eliminar ni un sòl gram de nitrats ja que persisteixen en els subproductes. Al contrari, els concentra en grans plantes sense que hi hagi una planificació de com distribuir-los posteriorment. Per això, la tramitació urbanística i ambiental que les considera gestores de residus i no pas com a indústries energètiques, és forçada i incompleta. La seva principal vocació és energètica i per això caldria que fossin  considerades com a empreses gassístiques i ubicades en polígons industrials o zones degradades, tal i com diu la llei de canvi climàtic aprovada pel Parlament de Catalunya, i en cap cas en sòl agrari.

2.La Sentiu Bioenergy, amb seu a Madrid, ha aportat previsions inflades (Pobles Vius)

• Les dimensions faraòniques d’aquest projecte fan que els moviments de matèries que planteja siguin completament insostenibles energèticament i en el terreny d’emissions. Es tracta d’un atemptat urbanístic i paisatgístic sobre sòl agrari de primera qualitat.
• A la macro central de la Sentiu li queda un llarg camí en la seva autorització que difícilment acabarà abans de 2026. La part urbanística es troba en la fase d’aprovació inicial, després ve l’aprovació provisional, i en acabat, la final. Cadascuna d’elles té un espai per a la participació, ja sigui en forma d’al·legacions, recursos o bé contenciós administratiu. Així doncs, el projecte no ha rebut cap aval d’urbanisme sinó que s’ha obert una fase de participació perquè les persones afectades opinin.
• La fase d’exposició pública d’aquesta primera part encara no ha començat, al contrari d’allò que ha manifestat l’empresa: ho farà quan es publiqui pels mitjans oficials i probablement s’allargarà fins a mitjan desembre. Pel que fa a la part del tràmit ambiental, que es desenvolupa en paral·lel, succeeix un fet similar, i està en una fase poc avançada.
• La Sentiu Bioenergy va inflar les dades d’ocupació de la central (nous llocs de treball que suposadament crearà) fins a fer-los coincidir amb el mínim exigible per a poder ser declarat projecte estratègic i d’interès públic. El projecte afirma que seran 36-40 llocs de treball permanents, però en plantes d’aquesta mida a Dinamarca hi treballen 10-12 persones (per exemple, planta de Sonderjysk Biogas Bevtoft[1]), i una xifra semblant és la que apareix a l’informe  de Sedigas de 2023 “A study of the capacity for biomethane production in Spain, 2023”[2].  Això suposa un precedent important al respecte als seus mètodes fraudulents per obtenir permisos i avantatges de l’administració.
• L’empresa no ha presentat cap contracte amb ramaders que acrediti que disposa 400.000 tones de dejeccions ramaderes, com diu el projecte. Tots els anuncis i notes de premsa als mitjans no tenen cap demostració pràctica i cal entendre’ls com una tècnica comercial per tal d’aconseguir que els ramaders signin. Demanarem a la comissió d’urbanisme i als òrgans de tramitació ambiental, que l’empresa aporti aquesta documentació i que sigui accessible, per tal de verificar que no hi ha duplicitats i que els residus són propers a la central.
• L’empresa ha manifestat repetidament que els purins que tractarà la central provindran de 15 quilòmetres a la rodona. A pesar d’això, la Plataforma Pobles Vius hem comprovat que l’empresa està cercant purins en un radi de, com a mínim, de 25 quilòmetres, fet que qüestiona la sostenibilitat ambiental del projecte i que també que aquest estigui al servei de la ramaderia local, així com la veracitat de les informacions que es donen als mitjans de comunicació. La Plataforma Pobles Vius encara no coneixem cap ramader del municipi de la Sentiu de Sió que hagi firmat els contractes.
• 4,5 € milions de subvencions a una empresa amb seu a Madrid. El govern de la Generalitat ha publicat un acord provisional de subvencions en el qual atorga 4,5 milions a La Sentiu Bioenergy SL. Aquesta empresa està domiciliada al Paseo de la Castellana de Madrid i no té cap permís que justifiqui l’atorgament d’aquest ajut.

3. Aturem la incineradora de Juneda

Tracjusa-GAP amb Griñó, actualment té una autorització ambiental per tractar 100.000 tones de purins i poder incinerar 45.000 tones de residus CDR (combustibles de residus). La incineració és l’excusa dels promotors per substituir el gas natural, quan en l’actualitat els projectes per tractar purins no utilitzen cap combustió, ho fan pel negoci que generen els residus.

Ara amb la incorporació de GRIÑO, el projecte pretén ampliar-se fins a 400.000 tones. Volen començar la seva construcció abans del març del 2025, data en la que expiraria l’autorització ambiental en vigor.

4.Els perjudicis del biogàs per a la pagesia i la ramaderia (Assemblea Pagesa)

Les macrocentrals de biogàs redueixen l’autonomia de la pagesia en matèria de fertilització i creen dependència respecte a empreses foranies i grups inversors. Fems compostats i purins són fertilitzants orgànics que ben gestionats i utilitzats són una de les poques eines de què actualment disposa la pagesia. La creació d’un mercat especulatiu, vinculat a la producció energètica i en mans d’intermediaris acabarà passant factura i augmentant els costos de producció de la pagesia.

Mostrem la nostra oposició a què fems, gallinassa i palla siguin utilitzats per a la fermentació anaeròbica en plantes de biogàs, ja que aquesta matèria orgànica és necessària pel sòl agrari. A diferència dels purins que estan compostos bàsicament d’aigua, aquests components són fertilitzants amb un alta concentració matèria orgànica necessària per als sòls agraris. En el procés de producció de metà es destrueix part d’aquesta matèria orgànica[3], i això va contra la conservació de la fertilitat dels sòls i posa en perill la sobirania alimentària del país. Sol·licitarem quedi prohibida la seva utilització en fermentacions anaeròbiques.

La bombolla del biogàs implica el reforçament de la ramaderia industrial, deslligada de la terra, depenent de les importacions de pinsos, i ineficient energèticament. Trenca amb la noció de càrrega ramadera màxima d’un determinat territori i és una porta oberta a la creació de noves macrogranges i a la perpetuació del sistema de purins a les granges.

El fertilitzant resultant de les plantes de biogàs és de pitjor qualitat que un compost orgànic ja que pot arrossegar residus de fangs de depuradora o d’indústria cap a la terra de cultiu, perjudicant la fertilitat i convertint-la en un abocador extens.

Només les plantes petites, vinculades a una explotació ramadera i pagesa, que no impliquin moviments de matèries orgàniques per carretera s’haurien de poder ubicar en sòl agrari.

5. IPCENA

Les centrals de biogàs s’han convertit en els últims anys, des de la crisi amb el gas rus, en un gran negoci que els grups d’inversió especulatius especialment estan aprofitant. A més, la crisi de l’energia, i especialment la del gas, que pot anar a més en no tenir suficients reserves per escalfar l’Europa del nord. Es preveu, per tant, una proliferació de les plantes de biogàs en llocs estratègics amb gran concentració de macrogranges, que suposen un incentiu per construir-ne més, malgrat la saturació del sector augmentat el risc ambiental greu.

El biogàs esta compost per diferents components gasosos. El percentatge més gran, entre un 40% i un 70%, el forma l’amoníac, un gas d’efecte hivernacle i molt tòxic que Europa té una directiva per reduir les emissions. Osca i la plana de Lleida i la vall del Ebre, on hi ha les majors concentracions ramaderes intensives, són les zones amb majors emissions de la península.

[1] IEA Bioenergy. 2018. Sonderjysk Biogas Bevtoft. IEA Bioenergy Task 37. https://task37.ieabioenergy.com/wp-content/uploads/sites/32/2022/03/Danish_Case_Story_web_new.pdf

[2] Sedigas. 2023. A Study of the Capacity for Biomethane Production in Spain, 2023. https://estudio-biometano.sedigas.es/wp-content/uploads/2023/03/sedigas-report-potential-biomethane-2023.pdf

[3] La planta de La Sentiu produirà metà (químicament: CH₄) i diòxid de carboni (químicament: CO₂). El carboni (C) de tots dos compostos prové de la fermentació del carboni orgànic (matèria orgànica) dels purins, fems, i altres restes orgàniques que utilitzarà la planta. Les produccions que preveu la planta d’aquells dos compostos implicarien la eliminació d’unes 40.000 tones de matèria orgànica del digestat final que sortirà de la planta.