La Comissió d’Urbanisme de Catalunya ha aprovat aquest 22 de juliol una de les potes de la tramitació del projecte de macro factoria de biometà del fons Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) al terme de la Sentiu de Sió. Es tracta del Pla Especial Urbanístic Autònom (PEUA) per requalificar el sòl agrari no urbanitzable i de primera categoria, a sòl urbanitzable de “serveis”.
Ajuntaments i entitats contràries, hem presentat milers d’al·legacions al pla. Defensem que aquesta activitat no és un servei ni una activitat d’interès públic, ja que es tracta d’un negoci gasístic d’un grup inversor. En cas de ser necessari, caldria ubicar-lo en un sòl industrial adequat, prèvia modificació del POUM i no pas forçant la tramitació a través d’un PEUA.
En paral·lel, es tramita l’autorització ambiental que està en una fase més endarrerida i que pot rebre l’aprovació cap a finals d’any, moment en el qual l’Ajuntament podria donar el permís d’obres i cobrar el botí. Finalment, Naturgy, l’empresa distribuïdora del gas metà, ha sol·licitat el permís per a la connexió de la factoria a la seva xarxa dins el terme de Bellcaire, però l’ajuntament del municipi ha respost amb una suspensió de llicències que ho impedeix.
27 alcaldes i el tracte colonial de la consellera Paneque
Arran de l’aprovació provisional del PEUA, una vintenta d’alcaldes i les entitats contràries vam demanar una reunió urgent sobre el terreny amb la consellera Sílvia Paneque. Passats uns dies i sense haver rebut resposta, 27 alcaldies feien pública una carta demanant la retirada del fons CIP del territori i l’aturada de la tramitació. Amb l’escrit es reiterava la petició de reunió abans que el projecte arribés a la Comissió d’urbanisme.
Paneque va optar per ignorar aquestes peticions fins que, 5 dies abans de la comissió, el diputat de la CUP, Dani Cornellà va interpel·lar-la al Parlament tot demanant-li que es reunís amb els alcaldes. Com a resultat d’això, Paneque va convocar a les alcaldies a una reunió a Lleida que se celebraria en horari simultani a la comissió d’urbanisme en la qual es discutia l’aprovació del Pla Especial.
Amb aquesta maniobra, la consellera va evitar visitar el territori abans de l’aprovació i a la vegada va evitar que els alcaldes estiguessin a les portes de la comissió aquella tarda. Tot i això, els alcaldes es van expressar amb duresa davant l’aparició telemàtica de la consellera, aportant un informe pericial de distàncies i sol·licitant posposar l’aprovació. Aquesta opció no va ser acceptada per la consellera que va proposar acudir a Lleida una vegada s’hagués aprovat el Pla especial. D’aquesta manera la reunió va acabar sense consens.
Tensió a la Comissió d’Urbanisme per la documentació
L’aprovació del Pla especial tampoc va ser plàcida a la seu del Departament de Territori a Barcelona, on la Plataforma Pobles Vius va improvisar una concentració en menys de 24 hores. L’ordre del dia no s’havia anunciat fins 48 hores abans i els participants en la sessió no es van poder descarregar la documentació del punt de la factoria de biogàs, amb la qual cosa no tenien prous elements de judici.
La Comissió d’urbanisme de Catalunya és un òrgan col·legiat format per representants dels departaments del govern, entitats municipalistes i col·legis professionals i que dictamina sobre projectes de gran magnitud o amb conflictivitat territorial.
Diferents membres de la comissió van demanar ajornar l’aprovació del Pla Especial a causa de la manca d’accés a la informació i a diversos punts conflictius que s’havien posat damunt la taula al llarg del procés. Concretament, l’Assemblea Pagesa de Catalunya va fer arribar de forma fefaent a la Conselleria un informe pericial on s’acotava les distàncies entre la granja més propera i els digestors de la central de biogàs en 430 metres, molt per sota dels 500 exigibles.
La resposta de la presidència de la comissió, la qual va ser assumida per Víctor Puga i no pas Sílvia Paneque, va ser tirar endavant i forçar una votació, fet que no es produïa des de feia anys en aquest organisme el qual acostuma a operar per consens. El resultat d’aquesta votació va ser 3 vots contraris i 6 abstencions i majoria de vots a favor. Entre els vots contraris i abstencions va haver-hi diversos col·legis professionals i representants municipalistes.
Una llarga llista de maniobres del Govern de la Generalitat per beneficiar al fons CIP
El Departament de Treball i Empresa de l’anterior govern, presidit per Roger Torrent va decretar com a projecte estratègic aquesta factoria, tot i que l’empresa va falsejar les dades d’ocupació per complir amb els requisits d’aquesta catalogació. Concretament, van dir que crearien entre 35-40 llocs de treball directes, el mínim que demana la normativa, quan aquest tipus de plantes en creen uns 12 segons l’informe SEDIGAS 2023.
De tota manera, el màxim puntal del projecte fins al moment ha estat el Departament d’Agricultura que, amb la seva actuació, ha vorejat la connivència amb l’empresa, ja que ha evitat posicionar-se sobre les distàncies de bioseguretat respecte a la granja més propera. Alcaldies i entitats hem demanat en les al·legacions que s’emetés un informe explícit respecte a aquest punt, però s’ha arribat l’aprovació final sense que ho hagi fet.
En segon lloc, el DARPA ha avalat l’origen de les matèries de la factoria sense que els promotors hagin aportat a la Comissió contractes vinculants, únics i comprovables públicament. Així, s’ha arribat al final de la tramitació sense poder comprovar la principal justificació del projecte que es basava en el fet de tractar purins i fems de pocs quilòmetres a la rodona.
La Plataforma Pobles Vius ha alertat en tot moment de la sobredimensió de la planta, de què els volums a tractar no es corresponen amb els excedents existents a la comarca i que això generaria una situació d’importació de residus. Al seu dia el DARP ja va permetre el desenvolupament de macrogranges sense terra associada i ara, per resoldre aquell problema, aplica la mateixa lògica amb la massificació de macrocentrals de biogàs en mans de malabaristes de residus.
Finalment, el DARPA ha concedit 4,5 milions d’euros de subvenció a l’empresa promotora sense que aquesta tingués en aquell moment cap permís ni urbanístic, ni ambiental, ni d’obres.
Contenciós administratiu i responsabilitats
Els ajuntaments i les entitats contràries, juntament amb el veïnat de la macro factoria, acudirem al tribunal contenciós administratiu per plantejar un recurs en contra de la tramitació del Pla Especial. A la vegada, posem en mans dels nostres serveis jurídics l’estudi de possibles responsabilitats penals associades a les accions realitzades per beneficiar a l’empresa promotora. Pensem que les responsabilitats polítiques d’aquesta aprovació, que entenem irregular, són compartides entre el conseller Óscar Ordeig i la consellera Sílvia Paneque.
Finalment, manifestem que seguirem actuant per aturar la resta de parts de la tramitació i iniciarem mobilitzacions socials contra la bombolla del biogàs a Ponent.
Vista del render de la macrofactoria de gas (orientació sud-est)
