Manifest de la Plataforma Pobles Vius contra el projecte de la macrocentral de biogàs del Camp de La Sentiu de Sió

Una estranya fortor s’estén pel sud de la Noguera, entre La Sentiu, Bellcaire i Balaguer. S’hi tramita una macrocentral de biometà que alimentaria la xarxa de Nedgia/Naturgy i que gestionaria 500.000 tones de matèries orgàniques (purins, fems, cadàvers d’animals, fangs d’escorxador i de paperera) mitjançant un procés de fermentació anaeròbica.

La tramitació avança forçada perquè el Govern català l’ha declarat projecte estratègic. Aquesta figura empeny projectes empresarials, considerant-los d’interès públic, accelerant els tràmits i dificultant l’oposició. En aquest cas, l’empresa promotora ha sobreestimat la creació de llocs de treball per obtenir aquesta catalogació.

L’elaboració del Pla Especial Urbanístic Autònom per a requalificar-ne els terrenys ha estat poc transparent, sense que el veïnat i els municipis afectats n’hagin conegut els detalls. Com a resultat, ha donat lloc a un pla matusser i ple de mancances i d’incompliments.

Una central injustificada

Es tracta d’una central amb greus impactes i que es justifica erròniament com un projecte d’economia circular, d’energia renovable, de reducció d’emissions i de gestió millorada de purins.

Però no és un cas d’economia circular ja que les dejeccions ramaderes no són residus sinó fertilitzants orgànics en sí mateixos, que es poden reutilitzar sense necessitat d’afergir-hi més energia. Tampoc és sostenible ja que implica destruir prèviament un sòl agrari escàs i perquè la major part de les matèries que utilitza venen de sectors importadors. Per exemple, la indústria ramadera importa més del 30% del gra per pinso que, a més, ha estat produït amb fertilitzants no renovables.

Les centrals de biometà no resolen la concentració de nitrats, ja que al final del procés persisteixen en forma sòlida o líquida en els digestats i cal aplicar-los en algun lloc. Si són exportats a altres zones es generen més emissions amb el transport. Si, per contra, són aplicats a la mateixa zona, no en redueixen la vulnerabilitat. I en cap cas, el projecte per si sol, en garanteix un correcte ús final.

És una central sobredimensionada que supera en 6 vegades la mitjana a Europa. Com més gran és, de més lluny s’han de portar les matèries a tractar i això n’incrementa la contaminació. Concretament, aquest projecte preveu un moviment anual de 21.000 camions d’economia circulant.
Bona part d’aquests residus provindran d’escorxadors no localitzats a la comarca. Això fa que, per resoldre un problema de concentració de nitrats, es creï un nou problema de concentració d’altres residus en un mateix punt geogràfic. L’economia d’escala en aquests casos només serveix per fer una pila més gran de conflictes.

Lluny de la publicitat de l’empresa, el gruix dels ramaders no s’ha adherit al projecte i no s’ha justificat l’origen ni el destí concrets de les matèries. Actualment, els fems i purins són un fertilitzant disputat, a causa dels preus que han assolit els fertilitzants químics amb la crisi energètica. Els ramaders no hi portaran les dejeccions de forma voluntària, ja que a la Noguera hi ha terra més que suficient per absorbir-les segons la normativa.

En aquest context, la central és una porta oberta al tractament d’altres residus. Coneixem casos propers, com el de Juneda, on una antiga planta de purins de 30.000 tones anuals intenta ser convertida en una incineradora de residus urbans de més de 400.000.
Cal sumar a això l’escassa capacitat de generar gas metà dels purins i la dependència d’altres materials per a la viabilitat d’aquestes plantes. Amb tot plegat, la gestió dels purins hi queda com un fet secundari, com la justificació davant la societat de la ubicació d’una infraestructura orientada a la màxima producció de gas i al tractament d’un ventall ampli de residus.

Amb greus impactes agraris

Per començar, el projecte necessita destruir al voltant de 10 hectàrees de sòl agrari de regadiu i de màxima qualitat, protegit pel pla urbanístic de la Sentiu de Sió. En un moment de crisi alimentària cal salvaguardar més que mai aquests sòls i la seva pagesia. Més encara, si seguim la llei 16/2017 del canvi climàtic que especifica que les noves infraestructures energètiques utilitzaran espais alterats o degradats.

Contràriament, el projecte desplaça als pagesos d’aquestes terres i de les més properes, de forma directa o mitjançant l’especulació i l’augment dels preus dels arrendaments. Algunes d’aquestes terres tenen certificació ecològica, s’orienten a l’alimentació propera i els serà molt difícil de conviure amb la central.
El model de macrocentral deslliga el creixement ramader de la necessitat de disposar de terres. Trenca amb la idea que cada territori té una càrrega ramadera màxima i això pot donar lloc a l’expansió de més macrogranges. A més, pot distorsionar els acords existents entre pagesos i ramaders que tan costen d’aconseguir.

Els digestats resultants són problemàtics en molts casos i, especialment aquí, donades les dimensions. L’aigua generada pot tenir una alta salinitat i el compost sòlid pot incorporar residus del conjunt de matèries. D’aquesta manera, podem convertir la terra en un extens abocador, fenomen que ja està succeint amb els fangs de depuradora. En cap cas, el compost final superarà la qualitat d’un compost clàssic de fems; és un contrasentit que aquests adobs nobles hagin de passar per una fermentació anaeròbica.

Finalment, la central prevista en el Pla especial aprovat per la comissió d’urbanisme el maig de 2022, no s’ajusta a la normativa sobre distàncies ramaderes quan es tracten residus de tipus Sandach i pot causar conflictes de bioseguretat a les explotacions ramaderes properes.

Amb forts impactes ambientals i paisatgístics

La infraestructura prevista en l’aprovació inicial del Pla, amb una xemeneia de 60 metres i digestors de 25 metres, es situa en el vessant Sud de les Serres del Camp, una zona declarada com a espai d’alta vulnerabilitat paisatgística en el catàleg del paisatge de les Terres de Lleida. A la vegada, s’ubica dins d’un corredor biològic i a 200 metres de l’espai natural Serra de Bellmunt-Almenara inclòs dins de Xarxa Natura 2000.

La Sentiu de Sió forma part de la Zona Starlight que la certifica com a espai sense contaminació lumínica. La il·luminació requerida per aquest tipus d’infraestructura és contradictòria amb aquesta qualificació.

A escassos 150 metres de la central hi transita la sèquia 1 del canal d’Urgell que abasteix d’aigua de boca a poblacions properes com la Ràpita i Vallfogona de Balaguer. Es tracta d’un canal descobert i vulnerable a les emissions de la central.

Amb riscos per la salut i pel benestar de les poblacions veïnes

La zona on es vol ubicar té quatre nuclis habitats en un radi d’entre tres i cinc quilòmetres i diverses masies disperses a partir d’un quilòmetre. A la vegada, el seu emplaçament coincideix amb el desaparegut poblat medieval de Rocaverd.

A la depressió de l’Ebre es produeixen períodes recurrents d’estancament atmosfèric que a l’hivern provoquen boires continuades. En aquestes situacions, la xemeneia no podrà fer correctament les seves funcions de dispersar les olors i les partícules contaminants.

A més, aquesta zona ja compta amb nombroses plantes de compostatge i tractament de residus càrnics que ocasionen molèsties importants en les poblacions veïnes. Per exemple, les olors de l’empresa STA de Balaguer arriben fins a 10 km. I cal sumar això, el fet que els mateixos promotors volen construir una altra central similar a Linyola, a 8 km de distància.

El trànsit dels 21.000 camions anuals es realitzaria bàsicament a través de la C-53, una via ja molt utilitzada pel transport pesat, que travessa pel mig poblacions com Bellcaire, La Fuliola o Tornabous. A més, l’accés a la central no compleix amb la normativa de carreteres i pot donar lloc a accidents en l’encreuament del Pedrís.

Amb qüestionables interessos econòmics i polítics

La central de biogàs es presenta com una iniciativa de ramaders, però els seus actors principals provenen del sector energètic i n’exerciran el control*. Aquests capitals s’aprofiten del despoblament i de la crisi pagesa per implantar-se, com si els pobles fossin una colònia energètica per als centres de consum, bàsicament urbans. I encara amb l’afegit, que aquestes infraestructures es tendeixen a concentrar en les comarques occidentals.

L’administració ha permès un desplegament no planificat de la indústria ramadera. De la mateixa manera, poc s’ha fet en les últimes dècades per avançar cap a la sobirania energètica. Però lluny d’afrontar aquestes qüestions en profunditat, aposta per solucions tecnològiques precipitades que creen nous problemes i que perpetuen un creixement sense límits ni futur. A més, ho està fent per la via autoritària, dificultant la participació i beneficiant als oligopolis energètics.
En el cas de la macrocentral de la Sentiu de Sió, el govern de la Generalitat actua de forma coordinada amb l’empresa a través del marc de projecte estratègic. D’aquesta manera, la Direcció General d’Agricultura ha participat en la seva defensa davant els mitjans i davant dels municipis afectats. L’ajuntament de la localitat, ha recolzat la iniciativa trametent a urbanisme el pla especial i signant un conveni per l’eixamplament del camí d’accés. Però vuit municipis del seu voltant, diverses entitats i un miler de persones hi hem presentat al·legacions.

Pobles vius, terra fèrtil i energia la justa

En oposició a aquesta macro central, defensem el sòl agrari com a principal riquesa que ens diferencia de les zones urbanes. La terra fèrtil és la nostra font d’energia renovable, la que ens permet produir aliments si la tractem com es mereix. Per això escollim protegir-la de tota agressió i de tota intervenció injustificada.

Defensem una pagesia local, diversa i autònoma; respectuosa amb el medi i compromesa amb l’alimentació de qualitat pel país. Que sigui capaç de desintensificar, de diversificar i de reduir els circuits que fan els seus productes, com a principals compromisos amb la transició energètica.
Defensem el paisatge de les Serres del Camp, passant per la Serra de les Quadres i fins arribar al Pilar d’Almenara. Defensem el mosaic agrari que s’hi desplega al Sud, sota la secla primera del canal d’Urgell i, al nord, a l’altiplà estepari que va des de la Sentiu fins a Castellserà.

Defensem uns pobles habitables i uns termes transitables, sense contaminació ni indústries que en malmetin el seu patrimoni natural i cultural.

Defensem un model energètic basat en la reducció del consum, descentralitzat i en mans de la població. Que sigui font de reequilibri territorial i no pas motor d’especulació ni de reforçament de la vida a les grans ciutats europees.

No permetrem que se’ns simposi aquesta central fora de mida, fora de lloc i de moment. Volem uns pobles vius i una terra lliure. I per això exigim:

● La no aprovació del PEUA per a la implantació d’una planta de biogàs a la Sentiu de Sió.
● La retirada de la seva catalogació com a projecte estratègic per part del Departament de Treball i Empresa i de la conseqüent declaració d’utilitat pública.
● La paralització immediata del projecte similar que els mateixos promotors volen impulsar a Linyola.
● L’obertura d’un debat social ampli sobre la implantació de les centrals de biometà per clarificar-ne els seus avantatges i inconvenients i per tal d’evitar-ne un desplegament precipitat i en forma de bombolla.

Rocaverd, 1 de gener de 2024

___________________________________________________________________________________________________________

* La Sentiu Bioenergy SL és l’empresa promotora i seria capitalitzada pel fons d’inversió energètic CIP. Hi aportaria la tecnologia l’empresa Lundsby, membre del lobby Biogàs Danés integrat per tres empreses i pel govern d’aquest país. Per últim, Nedgia, l’empresa del grup Naturgy que gestiona la seva xarxa de gas natural, seria l’encarregada de distribuir el biometà resultant i, per tant, una de les principals interessades. De fet, alts càrrecs de Nedgia, participen de les sessions informatives que fan els promotors de l’empresa i, ja des de l’inici, estan implicats en el desenvolupament del projecte. Naturgy va canviar la seva seu social de Barcelona a Madrid després de l’1 d’octubre de 2017.