El 24 de desembre es confirmava un nou brot de grip aviària en una macrogranja de gallines a Bellpuig. Aquest nou episodi torna a posar damunt la taula una realitat que des de fa mesos denunciem: el model de gestió de residus ramaders i l’Estratègia Catalana del Biogàs, tal com s’estan desplegant, incrementen els riscos sanitaris i ambientals a les comarques de Ponent.
La granja afectada es troba a tocar del poliesportiu municipal, de la depuradora i de diverses naus industrials, fet que ja de per si genera inquietud. El sacrifici de centenars de milers d’aus ha accentuat la preocupació veïnal, sobretot pel destí dels cadàvers, tenint en compte que la grip aviària pot ser una zoonosi, és a dir, una infecció que es pot transmetre a les persones.
Transport de material contaminat travessant nuclis urbans
Pobles Vius ha pogut comprovar de primera mà com s’estan realitzant les tasques de transport del material contaminat procedent de la granja afectada.
El dia 27 de desmbre al migdia es va fer el seguiment de camions de residus animals de l’empresa SECANIM de Térmens, que circulaven pel centre de Bellcaire d’Urgell, així com per la circumval·lació d’Ivars d’Urgell i a escassos 200 metres del pavelló de Bellpuig, situat a només un quilòmetre de la granja.
Els camions despreneien una forta olor, fet que indicaria que els animals podrien portar diversos dies morts. També es va observar la sortida de tràilers de gallinassa i camions-cuba de pinso, probablement amb destí a fosses del municipi, atesa la manca de capacitat de tractament a SECANIM.
Un model pensat per a les integradores, no per al territori
Les dimensions de les macrogranges actuals posen en dubte la capacitat real de gestió dels materials infectats en situacions d’epidèmia. És un model dissenyat a l’escala de les grans integradores, no del territori ni de la salut pública.
Malgrat això, el Conseller d’Agricultura ha arribat a afirmar que les aus migratòries suposen més risc per a la bioseguretat que els 300.000 camions anuals de residus de risc que podrien circular pel país amb la implantació massiva del biogàs, una comparació que Pobles Vius considera paradoxal i perillosa.
L’alerta ja estava sobre la taula: l’informe de Pobles Vius
Aquest brot de grip aviària arriba només uns dies després que, el 16 de desembre, Pobles Vius presentés als grups polítics del Parlament de Catalunya un informe detallat sobre la sobredimensió del model de biogàs a les comarques de Ponent i els riscos que aquest comporta.
L’estudi estableix una relació clara entre els excedents reals de dejeccions ramaderes existents i la capacitat de tractament molt superior a la necessària que s’està projectant. Tot i així, el 22 de desembre, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DARPA) va publicar les bases d’una nova convocatòria d’ajuts al biogàs, ignorant completament el context sanitari.
Un model clarament sobredimensionat
Segons l’informe de Pobles Vius, a Ponent hi ha actualment: 23 projectes de plantes de biogàs en marxa, 3 ampliacions i una dotzena de plantes ja existents.
Aquest conjunt d’infraestructures podria arribar a generar fins a 5 milions de tones de residus anuals, als quals cal sumar-hi altres instal·lacions ja existents, com les plantes de compostatge i la factoria de destrucció de cadàvers de SECANIM a Térmens.
Els càlculs indiquen que a les comarques de Ponent existeix un excedent real de 312.814 tones de dejeccions ramaderes, però tot i això es preveu la construcció de plantes capaces de tractar 4.154.020 tones anuals.
Això suposaria que Ponent assumís el 86% de totes les matèries previstes per a Catalunya dins l’Estratègia Catalana del Biogàs 2030, amb un increment del 93% respecte al volum que seria justificable.
Tres grans perills del biogàs per a Ponent
La sobredimensió del model de biogàs comporta tres grans riscos estructurals:
- Especialització en la gestió de residus
Ponent podria convertir-se en una zona receptora de residus d’arreu del país, amb riscos greus de contaminació del sòl agrari. - Foment de les macrogranges
El biogàs permet desvincular el creixement de les explotacions ramaderes de la disponibilitat de terres, afavorint l’expansió d’un model insostenible. - Risc sanitari
El moviment massiu i la barreja de cadàvers animals, dejeccions i restes d’escorxador poden facilitar la propagació de virus i patògens que afecten tant la salut animal com la humana.
Un exemple clar és el projecte de macroplanta de biogàs de la Sentiu, que preveu concentrar grans volums de residus i generar un flux constant de centenars de camions setmanals. Si aquest model es replica, es podria arribar a prop d’un miler de camions diaris circulant pel territori, en un context de crisi sanitària permanent.
Exigim l’aturada immediata de les subvencions
Davant d’aquesta situació, Pobles Vius reitera que el desenvolupament especulatiu del biogàs impulsat pel DARPA posa en risc la bioseguretat ramadera, la salut pública i el futur del territori.
Per tot això, exigim:
- La interrupció immediata de les subvencions al biogàs
- Una avaluació rigorosa del context sanitari actual
- Un replantejament profund de l’Estratègia Catalana del Biogàs
