Antonio Turiel, en la xerrada titulada “La crisi ecològica global i el biogàs” va explicar-nos com s’enmarca aquest auge del biogàs en relació a l’actual de context de crisi global al que ens enfrontem.

Va començar contextualitzant-nos sobre la situació ambiental i els límits planetaris que la humanitat ha sobrepassat, amb conseqüències greus per a la supervivència. Va mencionar que s’han superat sis dels nou límits planetaris, i s’espera que en els propers anys se’n sobrepassin dos més. El límit més greu és la contaminació per substàncies químiques, com plàstics, metalls pesants i radioactivitat, que afecten la salut humana i els ecosistemes. Destacà la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels ecosistemes, essencials per a la vida. El tercer límit més crític és l’alteració dels cicles bioquímics, com el del nitrogen i el fòsfor, que contamina aigües terrestres i marines. El canvi climàtic ocupa el quart lloc, amb un escalfament global que ja supera 1,6°C respecte als nivells preindustrials, i s’espera que arribi als 2°C, amb temperatures extremes incompatibles amb la vida humana. L’escalfament dels oceans també és preocupant, ja que afecta el clima global i intensifica tempestes catastròfiques, com la que va devastar Grècia i Líbia el 2023.

A més, diu, es planteja la crisi energètica: els combustibles fòssils (petroli, gas, carbó i urani) han arribat o estan a punt d’arribar al seu pic de producció, i la seva disminució provocarà escassetat i conflictes. La transició cap a energies renovables és urgent, però el model actual, basat en grans infraestructures elèctriques, té limitacions materials i energètiques. En concret, enumera les següents:

  1. Dependència de materials escassos: El model requereix elements químics com plata, liti, gal·li, indi, níquel i coure, que són limitats a escala global. La producció d’aquests està tocant sostre, cosa que posa en perill la viabilitat d’aquest model.
  2. Dependència dels combustibles fòssils: La construcció i manteniment d’infraestructures renovables encara depèn en gran mesura dels combustibles fòssils, com el dièsel per a maquinària o el gas per a la fabricació de ciment. Això redueix l’eficiència i la sostenibilitat del model.
  3. Problemes tècnics i econòmics: Les companyies d’energia eòlica, com Gamesa, enfronten pèrdues milionàries i problemes tècnics, com la fractura d’aerogeneradors de gran potència. Això ha portat a demandes judicials i a una crisi en el sector.
  4. Limitacions de l’electricitat: L’electricitat només representa el 20-25% del consum energètic global, i moltes activitats (com el transport pesat o la indústria pesada) no es poden electrificar fàcilment. A més, el mercat elèctric està sobresaturat, amb una capacitat instal·lada molt superior al consum real, cosa que provoca paradoxes com preus negatius en moments de sobreproducció i dependència del gas en moments de baixa generació renovable.

A partir d’aquí, dirigeix la mirada al present i al futur i questiona el model actual, el qual té 2 problemes principals:

  1. Enfocament a curt termini: Les empreses prioritzen els beneficis immediats (“construir infraestructures i cobrar-les”) sense preocupar-se per la viabilitat a llarg termini o els impactes ambientals. Això es reflecteix en projectes com el biogàs, que s’han intentat implementar a gran escala sense proves prèvies suficients.
  2. Necessitat d’un canvi de model: Proposa una transició més petita i integrada, amb projectes a escala reduïda i una diversificació de fonts d’energia renovable, com el biogàs a petita escala.

Per concloure, critica la idea de creixement infinit en un planeta amb recursos limitats i defensa el decreixement com a alternativa. Implementar-lo passa per una reducció planificada i democràtica del consum d’energia i materials per assolir la sostenibilitat i mantenir condicions de vida dignes per a tothom. De forma resumida: consumir menys energia i adaptar-se a un futur amb menys recursos.