El passat 15 de novembre del 2024 va tenir lloc a Balaguer la xerrada/debat: Autonomia energètica rural sense macroprojectes.

Intervenció de Joan Vaqué

En primer lloc en Joan Vaqué, president de Prioritat, ens va explicar l’estratègia que han adoptat en les dues darreres dècades al Priorat. En una comarca rural, amb població envellida i en declivi des de finals del s.XIX, el model de desenvolupament que han adoptat es basa en l’agricultura de qualitat, el turisme sostenible i els recursos endògens.

Tot comença a finals dels anys 90, quan el seu gran emblema, la Serra del Montsant, va ser agredida per un projecte massiu d’energia eòlica. Les mobilitzacions en contra van donar lloc a la fundació de la Plataforma en Defensa del Patrimoni Natural del Priorat i va engendrar la fundació de Prioritat, uns anys més tard.

El Priorat ha convertit la defensa del seu paisatge en una eina per impulsar un desenvolupament sostenible i preservar la identitat local. Des de Prioritat entenen el paisatge com el rostre del territori; un reflex de la interacció entre persones, cultura i territori. Una visió inclusiva i global de la gestió del paisatge que implica a tota la societat.

Les seves accions se centren en millorar la qualitat de vida, aprofitar el talent local i establir polítiques participatives per revertir el despoblament. La col·laboració entre comunitats i administracions ha estat clau per gestionar el paisatge, protegir-lo de macroprojectes destralers i desenvolupar un sistema de gestió participatiu. També s’han abordat problemes com la manca d’habitatge i serveis. Posa molt èmfasi que no es pot deixar a ningú fora.

La diversitat agrícola, les tradicions i l’harmonia del paisatge ocupen un paper central en el seu model, que integra activitats com el turisme, la producció vinícola i les renovables. Tot això sempre posant l’accent en la dimensió. El compromís col·lectiu és clau per preservar la identitat del territori i garantir-ne la sostenibilitat a llarg termini.

Un èxit destacat ha estat la declaració del Montsant com a parc natural, protegint-lo de projectes invasors. En 2021, l’oposició a 232 hectàrees de plaques solars va revitalitzar el compromís del territori amb l’agricultura de proximitat, el turisme sostenible i les energies renovables, donant lloc a la creació d’una agència comarcal de transició energètica. Així doncs, es ratifica tan la responsabilitat com la viabilitat del Priorat per produir energia localment sense comprometre el paisatge.

 

Intervenció de Sergi Saladié

A continuació, en Sergi Saladié, geògraf de la Universitat Rovira i Virgili, va procedir a explicar-nos tota la feina que s’ha fet des del departament de geografia, en elaborar un pla comarcal per a la transició energètica sostenible. Partint de la llei 16/2017 de canvi climàtic de la Generalitat, que diu que dita transició energètica s’ha de fer de forma descentralizada, distribuida i prioritzant zones alterades i degradades.

El pla busca identificar espais aptes per a energies renovables, prioritzant aquestes zones modificades i excloent terres agrícoles, àrees protegides i llocs amb alt valor paisatgístic. Llocs que a banda d’adaptar-se a la normativa, també s’adaptin als valors comentats pel Joan Vaqué, que són: l’escala, la localització i, en definitiva, l’harmonia amb l’entorn. Continua explicant com es cartografia tota la comarca i s’identifiquen espais degradats com ara teulades, antics abocadors, camps abandonats, zones periurbanes, etc. amb el fi de provocar un impacte mínim.

Va posar l’accent en que és molt important que les comarques facin aquesta feina d’elaborar plans consensuats i detallats per tal de poder negociar amb la Generalitat quan posin sobre la taula la planificació territorial. De moment, des de la mencionada llei, no hi ha cap tipus de planificació sobre el desplegament de les renovables, ni tampoc del biogàs, fet que ja fa temps que des de la Plataforma Pobles Vius denunciem.

Explica que El Priorat, té un consum elèctric baix i una producció renovable ja excedentària – actualment genera el 158% del seu consum elèctric – i reivindica un desenvolupament energètic coherent amb els seus valors culturals, naturals i socioeconòmics. Amb criteris rigorosos i consens amb els ajuntaments, el pla garanteix que la comarca mantingui la seva autosuficiència energètica fins al 2050, amb potencial per multiplicar per deu la seva producció.

Es fomenta la participació de comunitats locals, ajuntaments i petites empreses a través de comunitats energètiques i col·laboracions público-privades, assegurant que els beneficis es mantinguin al territori. Tot això, és coherent amb la filosofia del model descentralitzat, on les instal·lacions son gestionades per les comunitats locals. Contraposa la visió del Priorat, de “baix a dalt”, amb la que desitgen grans empreses, que és la d’economia d’escala i els macroprojectes.

A tall de resum, la comarca ha delimitat zones no aptes per a grans projectes eòlics i fotovoltaics, preservant i posant el paisatge, la qualitat de vida i el patrimoni agrari al centre. Amb només un 0,1% del territori disponible per emplaçar aquestes instal·lacions, es promouen solucions a petita escala i de proximitat que integrin les necessitats energètiques amb la preservació del territori. El fet d’haver dedicat esforços a el·laborar aquest pla i definir una clara estratègia reforça la seva posició negociadora davant de la Generalitat i es presenta com un model replicable per altres territoris.