En els darrers anys, s’ha generat un intens debat arran de l’intent de construïr una macrocentral de biogàs en una zona propera al Pedrís, dins de l’actual terme de la Sentiu de Sió. Allò que no es coneix prou, però, és que l’emplaçament del projecte coincideix  amb un antic poblat medieval anomenat Rocaverd.

Amb l’expulsió dels àrabs, hi havia en les nostres terres, així com també en el Pla d’Urgell (que era un indret de puntals defensius), torres i quadres. Les quadres eren entitats militars de colonització. Hi havia, per exemple, la quadra d’Alòs, entre Bellcaire, La Sentiu i Albercans.

A partir d’aquests anys, els Tarascó, família que s’encarregà del Pedrís i Ballestar, i els Solanes, que es cuidaren de Rocaverd, formaren aquestes microsocietats de frontera.

Rocaverd fou donat el 1.171 per Elrnau d’Oliola a Poblet. Aquest domini era important tant per la fertilitat del terreny, que donava abundoses collites, com per la quantitat de colons que el servien. Aquest, s’arrodoní amb la posterior donació, el gener de 1.173, del petit poble veí de Faneca (situat al nord del Penal, terme del Pedrís).

La donació feta per Ermengol VII, el 6 de novembre de 1.173, del senyoriu territorial banal, acabà per fer més fàcil el control i l’explotació de Rocaverd. Com va passar en altres casos, a Rocaverd no desaparegueren els pagesos alodials, lliures de tota càrrega i drets senyorials heretats (figura oposada a la propietat feudal).

D’aquesta manera, Rocaverd, com Torredà i Barbens, es constituïren en granges cistercenques, o sigui, entitats agràries satèl·lits del monestir principal, dedicades a l’explotació de la terra i a la cria de bestiar, amb uns grups de monjos llecs i jornalers.

El 1.178, el bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, declarà exemptes les propietats de Poblet de la dècima a l’església de Rocaverd i també a la de Bellcaire. El monestir de Poblet feia concessions vitalícies a canvi d’una renda física com ara la feta a “Bord de Guissona”, mercader de Lleida, de la granja de Rocaverd, a canvi de cent sous l’any. D’aquesta manera, el monestir, tant si la rendes eren bones com dolentes, tenia assegurat un mínim.

Per Vicent Font i Bernaus, amb dades extretes del llibre de Prim Bertran “Perfil històric de Bellcaire d’Urgell”. Novembre de 2023.