Ahir, dilluns 17 de juny de 2024, es van presentar les 800 al·legacions a l’autorització ambiental de la macrocentral de Biogàs de La Sentiu., al llarg d’una campanya que va iniciar el dia 7 de juny. Entre aquestes, hi ha les de diversos pagesos, ramaders i veïns directes de la Partida del Camp de la Sentiu on es pretén ubicar.

La major part d’aquestes han estat recollides en les poblacions de les comarques afectades i, com a mínim, els ajuntaments de Bellcaire d’Urgell, Vallfogona de Balaguer, Linyola i Tornabous també han al·legat. Pel que fa a entitats, cal destacar les al·legacions de l’Assemblea Pagesa de Catalunya, d’IPCENA, del Grup de defensa del medi ambient de la Segarra. Partits com la CUP de Balaguer també ho han fet.

Donem les gràcies a totes les persones que heu fet possible aquesta reacció massiva, al·legant per tal que no prosperi l’autorització ambiental de la central.

Des de la Plataforma Pobles Vius considerem precipitat i contraproduent que s’hagi tret a exposició pública la llicència d’activitat d’un projecte que es troba encallat en una fase inicial de la tramitació urbanística degut als dubtes que genera respecte a la poca justificació de l’origen i destí de les matèries i de la proporció de residus de fora el territori que tractaria.

Les al·legacions de la Plataforma Pobles Vius consta de 44 punts d’incompliments de normativa, d’impactes no contemplats i d’errors del projecte que motiven la denegació de la llicència ambiental.

La Plataforma denunciem que el desplegament de la nova generació de centrals de biogàs, basada en l’obtenció de biometà s’està produint en forma de bombolla energètica i sense que tingui una relació amb les necessitats reals de Ponent. Actualment, s’hi estan tramitant més d’una vintena de projectes i al voltant de la central de la Sentiu n’hi coincideixen tres de grans (Balaguer, Linyola i La Sentiu) que preveuen moure prop d’1,5 milions de tones anuals.

La gestió dels purins i les dejeccions ramaderes només són el pretext per a la seva implantació ja que perquè siguin viables aquestes infraestructures necessiten afegir gran quantitat de matèries orgàniques (residus d’escorxador, fangs de depuradora i altres) que no es troben a la zona. Això dibuixa un escenari futur de concentració d’infraestructures que pugnaran per introduir tota mena de matèries per fer-les viables i que poden ocasionar l’especialització de Ponent com a gran gestora de residus orgànics de Catalunya.

A més, els actors que les financen i construeixen són capitals internacionals i grans empreses de la gestió de residus, energètiques i constructores. L’objectiu d’aquestes és obtenir bons verds per seguir contaminant impunement i especular en un moment de crisi energètica.

Per a la Plataforma Pobles Vius, aquest model tindrà efectes nefastos per a la terra, ja que d’entrada es volen construir en sòls agraris de màxima qualitat, un lloc que no és l’indicat per a infraestructures de tipus energètic. Tot i això, compten amb la complicitat de l’administració que els tramita com si fossin pures empreses de gestió de residus i no pas factories de gas que es connecten a la xarxa propietat de Naturgy.

Però més greu encara és el fet que tots aquests residus importats, camuflats i fermentats, generen una pila enorme de nous residus que caldrà que siguin aplicats als camps en forma de fertilitzant. Això ens porta cap a un escenari de dispersió de contaminants en la terra i de conversió del sòl agrari en el més gran abocador del país.

Per a la Plataforma:

  • La central de biogàs que proposa La Sentiu Bioenergy SL, empresa amb seu a Madrid i capitalitzada per fons d’inversió internacional, és desproporcionada respecte a les necessitats de gestió de dejeccions i residus locals. Per això, no té el suport ni dels municipis veïns, ni dels ramaders de la zona, ni dels propietaris del seu voltant, ni de la població local, fet que està causant un gran conflicte social.
  • Les seves dimensions l’obliguen a desplaçar territorialment un gran volum de residus entrants i sortints, fet que qüestiona la sostenibilitat del projecte en clau d’emissions de CO₂.
  • No es pot considerar un projecte d’energia renovable, ja que parteix de matèries produïdes per una indústria basada en recursos no renovables.
  • Tampoc suposa un avenç en la circularitat, pel fet que els suposats residus que vol tractar ja es reaprofiten com a fertilitzants orgànics sense necessitat d’afegir més energia i d’intensificar la comarca.
  • No resol la qüestió de la contaminació per nitrats, pel fet que aquests persisteixen al final del procés juntament amb una àmplia gamma de residus extra que cal gestionar.
  • Destrueix innecessàriament un sòl agrari protegit i de gran valor agronòmic, històric, ambiental i econòmic en moments de crisi alimentària.
  • Altera els equilibris entre ramaders i pagesos i els seus acords per gestionar les dejeccions ramaderes adaptades a la normativa.
  • Té impactes negatius en l’agricultura ecològica de la zona i els preus de la terra.
  • Té greus impactes paisatgístics en una zona ja vulnerable i també en la flora i fauna d’una zona que és contigua Xarxa Natura 2000.
  • Planteja seriosos riscos de contaminació de l’aigua de boca i de reg del canal d’Urgell, així com dels cursos fluvials.
  • Ocasiona greus impactes en el trànsit viari.
  • Ocasionarà molèsties innecessàries a les poblacions veïnes que veuran reduïda la seva qualitat de vida de forma injustificada.
  • Es reforça un sector gasístic centralitzat i urbanocèntric que tracta al món rural com a colònia.

Per tot això, esperem que es vagi un pas més enllà d’ajornar la tramitació del Pla Especial Urbanístic Autònom, tal i com va passar el passat 13 de juny i demanem que es retiri el projecte per complet.